Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  taronja
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TARONJA f.
|| 1. Fruit del taronger, globulós, de 5 a 12 cm. de diàmetre, amb l'epicarpi de color groc vermellós, aromàtic, i la polpa dolça o agredolça; cast. naranja. Vaérets batalles de taronges, que del regne de València n'avien feyt venir més de cinquanta càrregues, Muntaner Cròn., c. 155. Comprí cinquanta taronjes ops de servitut de la taula, doc. a. 1385 (BSAL, v, 299). La dita taula sia fornida de prou pa... e tres ampolles de vi e taronches e llimons, doc. a. 1480 (Est. Univ. vii, 51). Taronja agra: fruit del taronger agre. Taronja blanca: varietat de taronja vermella, grossa, rodona, bona, que madura després del novembre (val.). Taronja borda: és molt grossa, de pell fina, però dolenta i sense suc (Gandia). Taronja caputxina: varietat de la taronja comuna o dolça, però molt més saborosa (val.). Taronja crosta-dolça: varietat de taronja rodona, fina, que té la crosta comestible (Cast.). Taronja de bergamota: és grosseta i molt bona, i madura pel desembre i gener (Val.). Taronja de corfa grossa: varietat que té la corfa plena de granissó i molt més gruixuda que la comuna (val.). Taronja de gra de plata: és mitjancera, rodona, madura pel novembre; no és dolça fins que és ben madura, però aleshores és de gran dolçor (Cast.). Taronja de l'agredolç: és una varietat resultant de l'empelt del taronjer dolç damunt l'agre; és de sabor agredolç i té molt dures la corfa i la membrana que separa els gallons (val.). Taronja de la cadena: és de grossària mitjancera, de color blanquinós, i es pot menjar abans d'esser madura (Tortosa, Cast.). Taronja de la reina: varietat de taronja que té la pell més groguenca, més llisa i prima que les altres. Taronja de llavar budells: taronja agra (Xàtiva). Taronja de porc: taronja agra, que només s'usa per a netejar els budells del porc (Mall.). Taronja de sang o de la sang: és ovalada, groga amb un cop ben vermell a la part on li pega el sol; sol esser de grossària mitjancera, i de bon sabor; el cop vermell que té a la corfa s'estén a l'interior, de manera que el suc d'aquella part sembla sang (val.). Taronja de sang de rossí: taronja empeltada de magrana, bastant vermella, mitjancera i prou bona; madura pel mes d'abril (Ribera del Xúquer). Taronja imperial: és mitjancera o més aviat grossa, rodona, vermella i excessivament dolça (val.). Taronja mandarina: el fruit de l'espècie Citrus nobilis o taronger mandarí. Taronja murciana: és petita, de pell fina, molt dolça (Ribera del Xúquer). Taronja reial: és grosseta, molt bona, i madura pel desembre (Horta de Val.). Taronja sanguina: taronja de la sang (val.). Taronja sucrenya: taronja imperial (Cullera).
|| 2. Color groc vermellós; cast. naranja, anaranjado. La bellesa de les frondes en un capvespre taronja, Carner Bonh. 104. Un solell taronja | amorosia l'ampit, Dolç Somni 55. Sota un ponent de taronja, Bonet Coral 93.
|| 3. Mitja taronja: a) Cúpula semiesfèrica; cast. media naranja. S'alça la proporcionada iglésia ab sa mitja taronja y campanaret, Martínez Folkl. i, 6.—b) fig. i fam., La muller; la dona en relació al seu marit; cast. media naranja. Lo que m'ha passat més és s'anyoransa de sa meua mitja taronja, Roq. 44.
    Loc.
—a) Estar com una taronja: estar molt gras; es diu sobretot de les dones (Conca de Barberà).—b) Taronja sense suc: persona curta d'enteniment, excessivament ingènua (Empordà).—c) Contemplar (o Pensar en) l'amor de les tres taronges: estar distret, divagar pensant en coses fantàstiques o inútils.
    Refr.
—a) «Val més un gust que totes ses taronges de Sóller» (Mall.).—b) «No espremis tant la taronja que quedi sense suc»: significa que cal no abusar en la utilització de coses o persones, perquè l'excés pot fer-les inútils.
    Var. form.:
toronja (Meta un poc de suc de toronge, Arn. Vil. ii, 190; Ab such de toronjes... debatràs-ho molt bé, Robert Coch 3 vo).
    Fon.:
təɾɔ́ɲʒə (or.); taɾɔ́ɲʤɛ (Balaguer, Urgell, Gandesa, Vinaròs, Sueca); taɾɔ́ɲʤɔ (Ador); taɾɔ́ɲʤa (Pego, Sanet, Alg.); taɾɔ̞́ɲʧa (Val.); taɾɔ́ɲʧɔ (Tamarit de la L., Gandia); teɾɔ́ɲʤa (Llucena); toɾɔ́ɲʒa (Esterri d'À., Isavarri, Pont de S.); toɾɔ́ɲʒo (Torre de C., Pobla de S.); tuɾɔ́ɲʒə (Angostrina, Porté, Fontpedrosa, Prada, Prats de M., Puigcerdà, Martinet); toɾɔ́ɲʒɛ (Sort); toɾɔ́ɲʤɛ (Tremp); toɾóɲʧa (Vall de Barravés); toɾóɲʤɛ (Fraga); tɾóɲʒə (Camprodon, Olot); tɾɔ́ɲʒə (Ribes, Ripoll, St. Llorenç de M., Bagà, Blanes); tɾɔ́ɲʒɛ (Sort); təɾɔ̞́ɲʒə (mall., eiv., Ciutadella); tɾɔ̞́ɲʒɛ (Maó, Alaior).
    Intens.:
—a) Augm.: taronjassa, taronjarra.—b) Dim.: tarongeta, tarongetxa, tarongel·la, tarongeua, tarongiua, tarongina, tarongí, taronjoia.—c) Pejor.: taronjota, taronjot.
    Etim.:
de l'àrab turunja, mat. sign. ||1.