Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. taujà
veure  2. taujà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TAUJÀ, -ANA m. i f. i adj.
Mancat d'agudesa mental i de malícia; curt d'enteniment i d'acció (or., occ.); cast. patán, bozal, babazorro, palurdo. Passava tot taujà y com qui fa l'orni, Casellas Sots 7. L'Arbós, en qui sota l'escorça del bon taujà hi apareixia a vegades el malhumor despòtic del soldat, Vayreda Puny. 185. La seva locuacitat era bon xich opaca, intervalada y taujana, Girbal Pere Llarch 345.
    Fon.:
təwʒá (or.); tawʒá (occ.).
    Intens.:
taujanàs, -assa; taujanot, -ota.

2. TAUJÀ, -ANA m. i f.
Nadiu de la vila de Santa Eugènia (Mall.), segons denominació que els donen en els pobles circumdants.
    Etim.:
sembla derivat humorístic de (san) taeugè(nia), format per analogia de taujà art. 1.