DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TENALLA f.
Recipient de terrissa, de base i boca circular, sense coll o amb coll molt curt, amb la part superior (ventre) més ampla que la inferior, que serveix per a tenir oli, aigua o altres líquids (Ribagorça, Pallars, Urgell, Fraga, Ll., Segarra); cast. tinaja. Reebé lo dit N'Astruch en tenaylles de terra e en diners, doc. a. 1274 (Soldevila PG 464). Val cascun any lo forn de les tenalles tro a CCCC sòlidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xii, 288). Una tenalla sens coll..., II tenayles olieres sanceres, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Quatre tenalles les tres vinagreres y l'altra ha unes poques de olives, doc. a. 1517 (Aguiló Dicc.).
    Fon.: tenáʎa (Bonansa, Pont de S.); tanáʎa (Boí, Senet); tenáʎɛ (Urgell, Fraga, Ll.).
    Sinòn.: alfàbia, gerra.
    Etim.: del llatí tinacŭla, derivat de tīna, ‘cubell’, amb la i pretònica canviada en e probablement per analogia de tenir o de tenalles (=estenalles).

2. TENALLA f. ant.
Obra exterior de fortificació, situada davant la cortina, amb un angle retirat sense flancs; cast. tenaza. Tenalla, espècie de fortificació: Structa in forcipem munitio, Forcipis specie sinuosum propugnaculum, Lacavalleria Gazoph.
    Etim.: V. estenalles.