Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tenalla
veure  2. tenalla
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TENALLA f.
Recipient de terrissa, de base i boca circular, sense coll o amb coll molt curt, amb la part superior (ventre) més ampla que la inferior, que serveix per a tenir oli, aigua o altres líquids (Ribagorça, Pallars, Urgell, Fraga, Ll., Segarra); cast. tinaja. Reebé lo dit N'Astruch en tenaylles de terra e en diners, doc. a. 1274 (Soldevila PG 464). Val cascun any lo forn de les tenalles tro a CCCC sòlidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xii, 288). Una tenalla sens coll..., II tenayles olieres sanceres, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Quatre tenalles les tres vinagreres y l'altra ha unes poques de olives, doc. a. 1517 (Aguiló Dicc.).
    Fon.:
tenáʎa (Bonansa, Pont de S.); tanáʎa (Boí, Senet); tenáʎɛ (Urgell, Fraga, Ll.).
    Sinòn.:
alfàbia, gerra.
    Etim.:
del llatí tinacŭla, derivat de tīna, ‘cubell’, amb la i pretònica canviada en e probablement per analogia de tenir o de tenalles (=estenalles).

2. TENALLA f. ant.
Obra exterior de fortificació, situada davant la cortina, amb un angle retirat sense flancs; cast. tenaza. Tenalla, espècie de fortificació: Structa in forcipem munitio, Forcipis specie sinuosum propugnaculum, Lacavalleria Gazoph.
    Etim.:
V. estenalles.