Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tinta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TINTA f.: cast. tinta.
|| 1. Substància fluida o pastosa usada per a tenyir. Tot ciutadà pot... teynir draps de li o de lana o de seda... ab tota tinta que ell se vulla, Cost. Tort. VIII, xi, 11. Que'ls dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 267). Si yo tenia... una bella tela de lli blancha, e la metia en un bací ple de tinta, veus que pendrie aquella màcula, Sermons SVF, i, 210.
|| 2. Substància fluida o pastosa, d'un color determinat, usada per a escriure, dibuixar o imprimir; per ext., substància sòlida que, dissolta, serveix per a escriure, dibuixar o imprimir. De galles e de guma e de vidriol e d'aigua se forma tinta, Llull Cont. 291, 21. Has metzina d'amor ab què hom faça tinta ab què escriva ton amat?, Llull Blanq. 80. Deu més pagar al scriuà sabates, tinta e paper, Consolat, c. 60. Tirant se féu dar tinta e paper, Tirant, c. 227.
|| 3. Secreció negra amb què es protegeix un cefalòpode. Tinta de calamar, de sèpia, etc.
|| 4. Color estès sobre un fons, del qual modifica el to, el matís; els colors dominants d'una pintura, d'un paisatge artificial o natural. I es veu entre ses tintes més blau lo firmament, Atlàntida ii. Totes les tintes llunyedanes | fan en la serra una blavor, Alcover Cap al tard. Mitja tinta: to de color intermedi entre el clar i l'obscur. Mitges tintes: fig., paraules o accions no gens precises, dictades per una cautela excessiva. Sense consideracions ni mitges tintes, Ignor. 34.
    Loc.

Saber quelcom de bona tinta: saber-ho de font verídica, autoritzada. De bona tinta: Bona fide, ex animo, Pou Thes. Puer. 193.
    Fon.:
tíntə (or., bal.); tíntɛ, tínta (occ., val.).
    Etim.:
del llatí tĭncta, ‘tenyida’.