Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ton
veure  2. ton
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TON (pl. tos), TA (pl. tes). adj. poss. de segona persona usat només atributivament i anteposat al nom:
El teu, la teva; cast. tu. a) En català antic i en el català literari de la Renaixença s'usava davant qualsevol nom. De ipsas tuas justicias et de tes senorius quas in Volone habes, doc. a. 976 (RLR, iii, 271). Ua-te primerament acordar ab ton proxme, Hom. Org. 5. Molt só meravellat de tes paraules, Llull Blanq. 5. ¿E per què de ton coratge no gites aquests pensaments...?, Llull Gentil 7. Tu e tos infants e tots tos parents e amichs n'auran bons mèrits, Muntaner Crón., c. 1. No hages vergonya que sia millor ta fi que no fo ton comens, Jahuda Dits, c. 6. Per lo que'm mou ta molta amor, Spill 243. Parlant ab ta reverència, Oliver Exc. 84. Puix ton engeny sobre tots se remunta, Somni J. Joan 1678. Ahir vespre m'endormisquí en tos braços, Atlàntida i. Ta petició m'agrada i ton llenguatge, Canigó i. Mare, tos fills i ton poder finiren, Costa Trad. 11. Dessota de ta mala anomenada, Maragall Enllà 28. Deixa ta llar i la paterna herència, Alcover Poem. Bíbl. 26.—b) En el llenguatge parlat s'usa ton gairebé exclusivament davant certs noms de parentesc (ton pare, ta mare, ton germà, ta germana, etc.), que hem exposat amb alguna detenció en l'article mon. Al País Valencià també es diu ta casa (=casa teva). Ton pare no hi és, Pons Auca 14. Oh si ton paret fos viu!, Alcover Rond. ii, 276. Ta mare ab dolor et parí, Penya Poes. 8. Posaràs la sistella a la finestra de ta casa, Guinot Capolls 75.
    Fon.:
tun (pir-or., or., men., eiv.); ton (occ., val., mall.); davant el mot pare, es pronuncia tum o tom, per assimilació consonàntica.
    Var. form.:
la forma de plural masculina és tos, però dialectalment s'usa la forma tons (que tenim recollida a Igualada, Fraga, Granadella, Gandesa, Riba-roja i a gran part del País Valencià). A Tamarit de la Llitera tenim comprovada la forma ton com a femenina en ton filla (per analogia de ton fill); en cavi, a Crespià sentírem dir ta germà en lloc de ton germà.
    Etim.:
del llatí tŭum, mat. sign.

2. TON
Reducció familiar i dialectal de Anton, nom propi d'home; cast. Tonio, Tono.