DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TROMPAR v. tr. o intr.
I. || 1. tr. o intr., ant. Sonar la trompa. Als quals [trompadors] s'esguard que tostemps nós publicament menjants en lo començament trompen, Ordin. Palat. 61. Cascú dels seus tenia una trompeta que trompava, Eximenis Dotzè, c. 230 (ap. Aguiló Dicc.). La reyna ha fet tocar en la muralla de la força los seus trompetes, e aprés que han hagut trompat ella ha fet tirar un passador, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxi, 249).
|| 2. tr. Proclamar, fer ostentació d'una cosa; cast. pregonar. Com tu faràs almoyna no vulles trompar davant tu com fan los ypòcrits, Evang. Palau 5. Com lo leig fet acusador lo trompa, Ausiàs March xli. a) refl. Jactar-se, avanar-se; proclamar els mérits propis. Tothom sap los noms dels richs..., que ells mateix se trompen, Quar. 1413, p. 110.
|| 3. intr. Moure la-trompa un elefant. Els elefants es desvetllaren..., trompant de coratge i dolor es llançaren bosc endins, López-Picó Lleures 130.
|| 4. Mirar amb una trompa o ullera de llarga vista (Mall.); per ext., Mirar atentament i al lluny, encara que sigui a simple vista (Palma); cast. atisbar.
|| 5. intr. o refl. Treure trompa les cebes, espigar (Empordà, Camp de Tarr.).
|| 6. Sobresortir, arribar més envant o més amunt una cosa que les altres del conjunt (Mall.); cast. avanzar, sobresalir. «Aquesta teula trompa; fes-la endinsar un poc». «Aquell jove trompa un pam damunt ets altres». «Na Maria té una filla que ja li trompa per dalt».
II. tr. Enganyar. La, ab senyals e ab paraules ornades, | lsiphile trompà, la joveneta, | qui primer hac les altres enganades, Febrer Inf. xviii, 92. Vos poreu pas trompar, Massó Croq. 11. Ens ha ben trompat, la mala guilla!, Girbal Pere Llarch 246.
    Fon.: tɾumpá (pir-or., or.); tɾompá (occ., mall.).
    Etim.: derivat de trompa. En l'accepció II sembla esser gal·licisme (fr. tromper, ‘enganyar’).