Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ufana
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

UFANA f.
|| 1. Ostentació artificiosa o per vanitat; cast. boato, ufanía, arrogancia. Lo vehien anar a gran nota e ufana, Llull Felix, pt. viii, proemi. Los castellans són de gran ufana e erguylloses, Jaume I, Cròn. 147. Per tal que éls entenessen que poch preàuem lur hufana, Jaume I, Cròn. 264. Prelats e senyors temporals... tots són òrreus e sútzeus per injustícies, pompes e ufanes e carnalitats, Sermons SVF, i, 131. Si't paren belles | ab tals ufanes, | no te n'enganes: | leva'ls les robes, | mira què hi trobes, Spill 10028. Boca de Far vench ab los seus ab tanta ufana que no és en dir, Curial, i, 43. Fer ufanes o Fer ufana d'una cosa: fer-ne ostentació, procurar fer-la veure. En tot loch feyen ufana | de la lur dilecció, Turmeda Diuis. 18.
|| 2. Esponera, exuberància; amplitud de desenrotllament de plantes, d'animals, etc. (Empordà, Garrotxa, Solsona, Cardona, Camp de Tarr., Maestrat, Mall., Men.); cast. lozanía, ufanía. «Aquesta planta va treure molta ufana i no ha arribat a fer fruit». «Mira quina ufana porta, aquest xicot!»Entre l'ufana y pompa | dels jasmilers florits, Orlandis Poes. 13. El romaní se revestí d'ufana, Verdaguer Flors Mar. 9. Amb abstinències atenuen la ufana de les egües, Riber Geòrg. 67. Amb la ufana que ha pres la indústria, Llor Hist. 42.
|| 3. Fonteta natural que brolla de la terra en temps de molta pluja (Pollença, Mancor). Ets aubellons de dins es comellars esclaten amb ufanes, Ignor. 21.
    Refr.

—«Molta ufana i poca grana» (o «Molta ufana i poca llana»): es diu d'una cosa ostentosa però que té poca substància.
    Var. ort.:
aufana, eufana (S'aygo qui brolla d'una eufana, Alcover Rond. ii, 156; Dels savis bells parlers n'era encisada | l'aufana de frescures tremolants, Riber Poes. 260).
    Fon.:
ufánə, əwfánə (or., bal.); ufána (Maestrat).
    Etim.:
incerta, però probablement relacionada amb el gòtic ufjô, ‘abundància, excés’. Sembla segur que l'adjectiu ufà no és el primitiu del substantiu ufana, sinó que aquest ha donat origen a ufà. (Vegeu l'estudi que d'aquesta etimologia fa Corominas DECast, iv, 642-645).