DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. UIXER m.
Porter de palau o de tribunal o de certes assemblees importants; cast. ujier. Los damunt dits camarlenchs... les portes regoneguen del hostal... per si mateix o per altre dels escuders de la cambra o dels uxers. Ordin. Palat. 63. A fi que l'uxer qui guardava la porta de la dita cambra... anàs als infants, Pere IV, Cròn. 125. Los uxers o porters de la casa del senyor Rey, Ardits, ii, 236. La princesa i la cuinera, el ministre i l'uixer. Carner Bonh. 162. Uixer d'armes: funcionari que estava encarregat de la custòdia del rei, i que anava armat i tenia obligació de jeure davant la porta de la cambra reial. Verga per cascun d'ells portar manam e uxers d'armes ells volem esser appellats, Ordin. Palat. 96.
    Var. ort. ant.: hujer (doc. a. 1472, ap. BSAL, xiii, 51).
    Etim.: del llatí ostiarius, ‘porter’.

2. UIXER (o uixar). m. ant.
Nau que portava castell d'armes a proa i a popa i que servia principalment per al transport de tropes i de cavalleria. Isqué lo uxar d'En Jacques Ferrer per anar al riu de l'Or. doc. a. 1346 (ap. Aguiló Dicc.). Eren XIV galeas. VIII uxers et III naus, e de VII en VIII lenys de càrrech, que portaven vitualla, doc. a. 1349 (Villanueva Viage, xxi, 271). Fo liurat l'uxer apellat Sent Pere de Roma..., apparellat de popa a proa de banchs et de banquets et de punta peus, et davall entaulat de popa a proa et fornit de totes ses estanques per los cavalls a levar et ab dos castells, un a popa et altra a proa, ab tot son entaulament et ab corones et traverses, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 77). La plage era millor a traure los cavalls de les naus e dels uxers que nenguna de les altres, Pere IV, Cròn. 133.
    Etim.: de l'it. usciere, mat. sign., que ve de l'àrab ‘uxārī’, mat. sign. (cf. Dozy Suppl. ii, 130).