Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  urgell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

URGELL
|| 1. Antic comtat català format als començaments de la Reconquesta, que s'estenia des d'Andorra cap al sud fins més avall de Balaguer, que des de l'any 1106 fou la seva capital. Carga de tàrtar d'Urgel, Leuda Coll. 1249. Comte de Barcelona e de Urgell, Muntaner Cròn., c. 292.
|| 2. topon. Comarca natural anomenada més concretament Pla d'Urgell, situada entre les comarques del Segrià, la Noguera, el Pla de Lleida, les Garrigues, la Conca de Barberà i la Segarra.
|| 3. Llin. existent a Barc., Cornellà, Mataró, Igualada, Calafell, Bisbal del Penedès, L'Arboç, Agramunt, etc.
    Loc.
—a) Rebre més llenya que un ruc d'Urgell: rebre molts cops.—b) Esser com els ases d'Urgell, que en veure la càrrega ja suen: esser molt malfeiner.
    Refr.
—a) «De l'Urgell a la Segarra, una argelaga»: es diu de les noies que per casar-se van d'una a l'altra regió.—b) «Quan l'Urgell plora, la Segarra riu»: significa que quan és bona anyada en el pla, no ho és a la muntanya.
    Fon.:
uɾʒéʎ (or.); uɾʤéʎ (occ.).
    Etim.:
derivat, amb el sufix diminutiu -ell, del topònim Urtx, que és d'origen basc. En l'alta edat mitjana es troba el nom d'Urgell llatinitzat amb les formes Orgellis (a. 792), Orjello (a. 820), Orgello (a. 835): cfr. Guiter Phon. Top. 13.