Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vague
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VAGUE, VAGA adj.: cast. vago.
|| 1. ant. Desocupat, sense habitants. Les altres parts del món eren vagues e buydes, Tomich Hist. 11.
|| 2. Mancat de fixesa; no clarament definit o situat. L'aire portava una vaga olor de violetes, Riber Miny. 150. Tenia clavat a la cara un somrís vague, inexpressiu, Puig Servitud 82. Sent un vague adoloriment per les paraules del sacerdot, Llor Laura 156.
|| 3. Donat a la vagància. En aquest sentit és general la forma vago, presa del castellà. Parlaven de si es serenos eren uns vagos, Roq. 41.
    Fon.:
báɣə, báɣu (or.); báɣe, báɣo (occ.); váɣo (val., mall.); váɣu (men.).
    Etim.:
pres del llatí vagum, mat. sign.