DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVAGUE, VAGA adj.: cast. vago.
|| 1. ant. Desocupat, sense habitants. Les altres parts del món eren vagues e buydes, Tomich Hist. 11.
|| 2. Mancat de fixesa; no clarament definit o situat. L'aire portava una vaga olor de violetes, Riber Miny. 150. Tenia clavat a la cara un somrís vague, inexpressiu, Puig Servitud 82. Sent un vague adoloriment per les paraules del sacerdot, Llor Laura 156.
|| 3. Donat a la vagància. En aquest sentit és general la forma vago, presa del castellà. Parlaven de si es serenos eren uns vagos, Roq. 41.
Fon.: báɣə, báɣu (or.); báɣe, báɣo (occ.); váɣo (val., mall.); váɣu (men.).
Etim.: pres del llatí vagum, mat. sign.