DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATVAILET m.
|| 1. ant. Patge. No'm pren axí com al petit vaylet | qui va cerquant senyor qui festa'l faça, Ausiàs March lxviii. Un vaylet del duch de Burgunya conegué lo rey de Pollònia, Tirant, c. 60. Vets venir dos scuders... e un baylet que menaua un bon cauall, Curial, ii, 7.
|| 2. Noi de dotze a quinze anys que ajuda a la feina d'un menestral, d'un pagès o d'un pastor (Pallars, Urgell, Ripollès, Costa de Llevant, Barc., Penedès); cast. mozo, mochil. Tan abte pintor, venga a nostre serviy e que amèn dos de sos baylets qui li aiuden, doc. a. 1388 (Rubió Docs. Cult. ii, 311). Aquí els vailets aconduint els ases, Alcover Poem. Bíbl. 56.
|| 3. Noi de nou fins a devers catorze anys (Cerdanya, Garrotxa, Empordà, Vallès, Camp de Tarr.); cast. chico, muchacho. Per no atropellar els balladors ni els escamots de vailets que els entrebancaven, Bertrana Herois 99.
|| 4. Eina de ferro, barra doblegada formant angle agut, que serveix als fusters per a subjectar una peça de fusta damunt el taulell (Bonansa, Tremp, Barc.); cast. barrilete.
|| 5. Raïm petít, mal madurat (Anglès); cast. redrojo.
Cult. pop.—El petit vailet és el títol o començament d'una cançoneta molt estesa per les terres del nord de Catalunya. Es canta fent rodona les noies, agafades de les mans. Heus-en aquí algunes versions: «El petit vailet | al matí, ¿què fa? | Agafa l'arada | i a llaurar se'n va. | Petit vailet rega | vermellet ençà. | Sa mestressa és guapa, | li'n porta esmorzar: | un tupí de sopes | i un crostó de pa, | i una botelleta | per a xerricar» (Olot). «El petit vailet | agafa la llaurada | i se'n va a llaurar; | la mestressa jove | li fa l'esmorzar: | un tupí de sopes | i un crostó de pa, | i una arengadeta | per demà esmorzar; | i aquí baix a l'era | una font n'hi ha; | el qui vulga beure, | s'ha d'agenollar» (Campdevànol). «El petit vailet | dematí se'n va, | agafa la llaurada | i se'n va a llaurar. | La mestressa jove | li porta esmorzar: | un tupí de sopes | i un bocí de pa, | i una carbasseta | per a xerricar; | el qui vulgui beure, | s'ha d'agenollar | de genolls a terra | i el porró a la mà» (Vic.). Després de cantar això, s'agafen, volten més de pressa i canten: «Jugarem a córrer | qui més correrà: | tu iràs per les costes | i jo iré pel pla» (Ripoll).
Vailet (Bailet): llin. existent a Garriguella.
Fon.: bəјɫέt (or.); baјɫét (occ.).
Intens.: vailetàs, vailetet, vailetot.
Sinòn.:— || 2, mosso, missatge;— || 3, bordegàs, noi, xic, al·lot:— || 4, batlet, merlet;— || 5, abegot.
Etim.: del prov. vailet o vaslet, mat. sign. |||| 1, 2, que és un diminutiu del cèltic vassus, ‘servidor’ (mot d'on deriva vassall).