Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  verd
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VERD, VERDA (i ant. vert també per al femení); cast. verde.
I. adj.
|| 1. Del color de l'herba tendra, resultat de la mescla dels colors fonamentals blau i groc. Feem-los tots verts ab escuts reyals, Muntaner Cròn., c. 295. Una olla verda de tenir olives, doc. a. 1410 (Alós Inv. 13). A la uert delitosa riba del gran riu, Corella Obres 21. A sa claror, verda planície ha vista, Atlàntida introd.
|| 2. (Vegetal) que encara no és sec. Tro que la coloma sia tornada ab lo ram vert en lo bech, Metge Somni iv. La planta ben vert mostra que deu ben proffitar en fruyts, Genebreda Cons. 15. Tant més crema quant és menys verda lenya, Proc. Olives 1727. Fèiem la barraca amb branques verdes de morera, Rosselló Many. 57.
|| 3. Que encara no és madur. Essent dolça y útil la fruyta madura, | cercau la que verda se cull dels fruytals, Viudes Donz. 43. Menjar les figues de verd en verd: menjar-les quan encara els manca molt per a madurar. a) (Vi) aspre perquè és fet de raïm no madur. Vins crus y verts, Agustí Secr. 110.—b) Cap verd: cap sense seny, que no ha arribat a l'estat de maduresa mental. Es menester fer madurar a poch a poch lo cap vert de aquest jove, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. fig. Propi de la joventut, del temps en què una persona o cosa encara no està acabada de desenrotllar. Els anys verds: els anys de la joventut. a) Vell verd: vell que conserva inclinacions amoroses impròpies de la seva edat.
|| 5. fig. Llicenciós, referent clarament a coses sexuals. Conta qualque ditxo verd com la porrassa, Aguiló Poes. 162. Una novel·la verda y meterialista, Ignor. 18. Divertia a les altres... ab ses converses verdetes, ses paraules atrevides, Oller Bofetada 74.
II. m.
|| 1. El color de l'herba tendra, de la maragda; el color de l'espectre intermediari entre el groc i el blau; matèria tintòria del dit color. Per mantel e cot, II canes et quarta de vert de Cambraix, doc. a. 1258 (Soldevila PG 443). La terra de vert vestida, Orlandis Poes. 3. De tant en tant el verd obscur d'un p es destaca del verd alegroi de la fageda, Massó Croq. 8. Els verds del camp tots van vestits de festa, Llongueres Sonets 95. Verd de mar: color entre el verd pur i el blau de cel; cast. verdemar. Verd de muntanya: carbonat de coure natural, de to un poc diferent del blau de muntanya. Verd d'oliva: el color apagat com el de les olives abans de madurar. Verd d'espera: color imaginari que s'atribueix irònicament a les coses que algú espera sense fonament per a esperar-les (val.).
|| 2. La part verda dels vegetals; el fullatge, l'herba. «Aquest cavall només vol menjar verd».
|| 3. Retornadís; mascle de llana o cabrú que ha estat capat incompletament (Calasseit, Morella).
    Loc.
—a) Verd com la porrassa: es diu d'una cosa molt verda.—b) Fer tornar els ulls verds a algú, o Fer morir verd: molestar-lo extremadament, donar-li molt mala vida.—c) No deixar res per verd: endur-se'n-ho o destruir-ho tot, sense deixar res.—d) Dir-ne o Fer-ne de verdes i de madures: dir o fer coses de tota mena, sense mirar prim, sense reprimir-se.—e) Encara són verdes: encara no és el moment, encara no és possible. Tothom desitjaria, avui, tenir cotxes com aquests, però encara són molt verdes, Pla Pagesos 32.—f) No haver-se'n vistes de més verdes: no haver-se trobat mai en tals circumstàncies, en tal perill, en tals dificultats.—g) No voler-ho en verd ni en sec: no voler-ho de cap manera (mall.).—h) No tenir-hi verd ni sec, amb algú: no tenir-hi res a veure (Solsona, Cardona).—i) Sí són verdes o si són madures: per si o per no, si tal cosa o si tal altra (Barc.).—j) Donar-se bon verd: donar-se bona vida, procurar-se totes les comoditats (val.). Els qui busquen eixes ocasions de donar-se bon vert, Martí G., Tip. mod. ii, 253. Puix bé podia donar-se bon vert sentat en l'emparrat, Pascual Tirado (BSCC, vi, 84).
    Refr.
—a) «De més verdes en maduren»: significa que passen coses més estranyes que aquella de què es parla; que no és gens impossible.—b) «Vagin les verdes per les madures»: vol dir que cal acceptar les incomoditats a canvi de les comoditats o avantatges.—c) «Les coses d'aquest món, verdes i madures són»: indica que la vida és plena d'alternàncies o variacions.—d) «Quan és verda se doblega, i quan és seca, se romp»: es refereix als joves, que són fàcils d'educar quan són petits, però no quan han deixat d'esser infants.—e) «No en vull, que són verdes»; «Quan la guilla no en pot haver, diu que són verdes»: es diu referint-se a algú que fingeix no interessar-se per una cosa quan en realitat no la pot obtenir.—f) «Més val verd per a l'amo (o «per a mi») que madur per a un altre»: significa que convé collir els fruits del nostre hort sense esperar la completa maduresa, perquè ens exposaríem que altri els collís abans que nosaltres.
    Fon.:
bέɾt (pir-or., or., occ.); bέ̞ɾt (Val.); vέ̞ɾt (Cast., Al., Maó, Alaró, Binissalem); və́ɾt (Mall., Ciutadella, Eiv.); vélt (Alg.).
Verd (escrit també Vert): llin. existent a Celrà, La Bisbal, Regencós, Torroella de M., Barc., Alberic, Alcoi, Alaró, Inca, Palma de Mall., etc.
    Intens.:
verdàs, -assa; verdet, -eta; verdot, -ota.
    Etim.:
del llatí vĭrĭde, mat. sign.