Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  volada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

VOLADA f.
|| 1. Acció de volar des d'un punt fins a un altre; cast. vuelo. D'aquesta gran àguila volar la volada, Passi cobles 136. Jo he après de cassar los aucells a la volada, Lacavalleria Gazoph. Déu te do llarga volada, Costa Trad. 159. a) fig., en sentit espiritual. Pren millor sa volada l'esperit, Costa Poes. 25. Flor que al pit dónes tendresa, volada an el pensament, Salvà Poes. 23.
|| 2. Conjunt d'animals que volen plegats; cast. vuelo, bandada. Les velas llatinas que surten de Rosas y de Banyuls, semblan voladas de gavinas, Bosch Rec. 177.
|| 3. Part de la teulada que surt enfora del mur que la sosté (val., bal.); cast. alero. En es carrer d'en Martí Feliu hi ha un parey de volades de teulades que fan por, Ignor. 43.
|| 4. Peça de ferro doblegada, amb un forat llarguer enmig, que s'aplica a la porta, a l'endret d'un pany, i és per allà on surt el pestell (Felanitx).
|| 5. fig. Acció i efecte de volar-se; enrabiada forta (Mall.); cast. berrinche. «El mestre ha pres una volada feresta».
    Loc.
—a) Prendre volada: prendre el vol, anar-se'n o adquirir llibertat. Totd'una que poren alsar xella y prende sa volada, Ignor. 14.—b) De primera volada: molt jove o inexpert. Si les ninetes de la primera volada responen tan bé, Ruyra Flames 241.
    Fon.:
buɫáðə (pir-or., or.); boɫáðɛ, boɫáða (occ.); voɫá, boɫá (val.); volaðə (mall.); vuɫáðə (men., eiv.); vuɾáɾa (alg.).
    Sinòn.:
— || 1, vol;— || 2, vol, esbart;— || 3, ràfec.
    Etim.:
derivat de volar.