DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XACOTA f.
|| 1. ant. Menjada col·lectiva i festosa, per celebrar quelcom; cast. francachela, comilona. Fer xacota y escot: Esse in symbolis, Pou Thes. Puer. 130. Pagats als turchs per fer una xacota 28 sous, doc. a. 1586 (arx. mun. d'Igualada). Que ninguna persona puga amenir de menjar ni beurer, fent convits o xacotas a ningun fill de la vila, doc. a. 1764 (mat. arx.).
|| 2. Festa casolana, amb cants i música de tambors, flaüta i castanyoles, que se celebra a la pagesia d'Eivissa.
|| 3. Atencions, afalagadures, bon tracte que es dóna a algú (Mall.); cast. zalamerías. «Toca, amic meu, balla bé, | que ara balles amb s'al·lota; | no em faràs tanta xacota quan jo guerrer teu seré» (cançó pop. Manacor). Tot d'una que afinà el Bon Jesús, se n'hi va anar a fer-li xacota, Ignor. 76.
|| 4. Burla, broma (or., val., bal.); cast. chacota. Sempre en tenia alguna de pensada per fer sa xacota damunt es més pintat, Rond. Eiv. 62.
    Var. form. (dial.): xaclota (J. Pascual Tirado en BSCB, v, 66); xicota (Alcover Rond. i, 157).
    Fon.: ʃəkɔ́tə (or.); ʃəkɔ̞́tə, ʃikɔ̞́tə (bal.); ʧaklɔ̞́ta (Cast.).
    Etim.: del cast. chacota, que sembla ser d'origen onomatopeic com a forma expressiva dels sons que es fan en una gatzara col·lectiva.