Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  xaloc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XALOC (i dial. aixaloc). m.
Vent del sud-est; cast. jaloque, siroco, sudeste. Con fortuna de xaloch o de mig jorn hi ha, Muntaner Cròn., c. 196. Quand Eolus Xaloch va for gitant, Febrer Purg. xxviii, 21. A les primeres ratxes de xaloc, Salvà Ret. 28.
    Loc.

Dur xaloc: tenir vessa, molta peresa (Artà).
    Refr.
—a) «Xaloc, ni molt ni poc»: ho diuen els mariners perquè el xaloc és un vent inconstant i que produeix gran moviment a la mar.—b) «Xaloc, molta mar i peix poc»: significa que aquest vent fa difícil la pesca.—c) «Xaloc, per la mar no és bo, i pel camp tampoc» (Men.).—d) «Xaloc, tanca la porta i fes bon foc» (Alcoi).
    Fon.:
ʃəɫɔ́k (or.); ʃəɫɔ̞́k (bal.); ʧaɫɔ́k (Priorat, Cast., Val., Alcoi); aјʃaɫɔ́k (Cala de l'Ametlla, Orpesa, Peníscola, Biar).
    Intens.:
xaloquet, xaloquell, xaloqueu, xalocot. Que'l ventijol era defora al exaloquet, Muntaner Cròn., c. 130.
    Var. ort.
ant.: exaloch (V. eixaloc).
    Etim.:
de l'àrab xalūk, mat. sign.; i la forma aixaloc o eixaloc representa el mateix mot precedit de l'article aràbic: axxalūk. Per a l'estudi detallat de les formes romàniques del mot, cf. Vidos Storia 571-575.