DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. XANCA o XANGA f.
|| 1. Cadascun dels dos pals que a pocs centímetres d'altura tenen un tascó o regruix que serveix de suport als peus d'una persona perquè aquesta pugui caminar per llocs fangosos sense mullar-se o embrutar-se els peus; cast. zanco. Lo qui va ab chanques: Grallator, Pou Thes. Puer. 103. Unes xangues... es dia que acab d'haver-hi fanch, en ploure, Roq. 4.
|| 2. Cama notablement llarga; cast. zanco. La vellarcassa de la llebre va fer un salt amb les seves llargues xanques de llagosta, Ruyra E-Ch 14.
    Var. form.: xancra, xàngara, xenga, xàncala.
    Fon.: ʃáŋkə, ʃáŋkɾə (or.); ʃáɲɟə, ʃáɲgəɾə (Palma); ʃέ̞ŋgə (Artà); ʃáɲсəɫə (Manacor).
    Etim.: del llatí tardà zanca o tzanga, nom d'una espècie de calçat, probablement pres del persa antic zanga ‘cama’, segons Corominas DECast, iv, 823.

2. XANCA
Posar en xanca: posar en salmorra les sardines o anxoves, com a preparació per a conservar-les salades (Tossa).