DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

XERINGA f.
|| 1. Instrument que consisteix en un canó acabat en un canonet més prim, i dins el qual hi ha un èmbol que permet omplir-lo per aspiració i expel·lir després el líquid aspirat, sia per a donar crestiris, sia per a injeccions, per a omplir embotits, etc.; cast. jeringa. Prenets lo ocell destrament e dau-li un crestiri ab una manegueta petita que ha nom xeringa, Anim. caçar 66 vo. Posà mà a butxaca, i se treu una grandiosa xaringa, Alcover Cont. 452.
|| 2. Herba que té unes càpsules que, si les toquen, es rebenten i expulsen les llavors (Empordà).
|| 3. fig. Molèstia, importunitat (Lluçanès, Penedès); cast. monserga. «No em vinguis amb xeringues!»«No estic per més xeringues».
    Var. form. (dial.): eixeringa (Martí G., Tip. mod. i, 49 b); xiringa (Fenollar Regles 108; Pou Thes. Puer. 159).
    Fon.: ʃəɾíŋɣə (or., bal.); ʃeɾíŋga, ʃeɾíŋgɛ (occ.); ʧeɾíŋga, eјʃeɾíŋga (val.); ʃiɾíŋgə (or.); ʃiɾíŋgɛ, ʃiɾíŋga (occ., val.).
    Intens.:—a) Augm.: xeringassa, xeringarra.—b) Dim.: xeringueta, xeringuetxa, xeringueua, xeringuel·la, xeringona, xeringoia, xeringó.—c) Pejor.: xeringota, xeringot.
    Etim.: del llatí syringa, mat. sign. ||1.