Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  xaloc
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

XALOC (i dial. aixaloc). m.
Vent del sud-est; cast. jaloque, siroco, sudeste. Con fortuna de xaloch o de mig jorn hi ha, Muntaner Cròn., c. 196. Quand Eolus Xaloch va for gitant, Febrer Purg. xxviii, 21. A les primeres ratxes de xaloc, Salvà Ret. 28.
    Loc.

Dur xaloc: tenir vessa, molta peresa (Artà).
    Refr.
—a) «Xaloc, ni molt ni poc»: ho diuen els mariners perquè el xaloc és un vent inconstant i que produeix gran moviment a la mar.—b) «Xaloc, molta mar i peix poc»: significa que aquest vent fa difícil la pesca.—c) «Xaloc, per la mar no és bo, i pel camp tampoc» (Men.).—d) «Xaloc, tanca la porta i fes bon foc» (Alcoi).
    Fon.:
ʃəɫɔ́k (or.); ʃəɫɔ̞́k (bal.); ʧaɫɔ́k (Priorat, Cast., Val., Alcoi); aјʃaɫɔ́k (Cala de l'Ametlla, Orpesa, Peníscola, Biar).
    Intens.:
xaloquet, xaloquell, xaloqueu, xalocot. Que'l ventijol era defora al exaloquet, Muntaner Cròn., c. 130.
    Var. ort.
ant.: exaloch (V. eixaloc).
    Etim.:
de l'àrab xalūk, mat. sign.; i la forma aixaloc o eixaloc representa el mateix mot precedit de l'article aràbic: axxalūk. Per a l'estudi detallat de les formes romàniques del mot, cf. Vidos Storia 571-575.