DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ZEL m.
|| 1. Interès ardent i actiu en favor d'una persona o d'una idea, d'una causa, etc.; cura eficaç que hom posa en el compliment de les seves obligacions; cast. celo. Havien bon enteniment e bon zel e concòrdia e pau, Pere IV, Cròn. 198. Los àngels e tota creatura per zel de la divinal amor, Eximenis Terç, c. 116. Per zel de justícia, Metge Somni ii. Del bon zel e amor que'ns havets portat, doc. a. 1402 (Rubió Docs. Cult. ii, 365). Per lo zel e fidelitat que a vostra reyal corona tenim, doc. a. 1505 (BSAL, viii, 114). Algunas personas mogudas de bon zel, doc. a. 1613 (Hist. Sóller, ii, 118).
|| 2. pl., Gelosia; cast. celos. De maça zels se segueixen tres mals, Egidi Romà, ii, 1a, 22. Per zels e per sa gran desauentura, Tirant, c. 59.
|| 3. Apetit sexual en els irracionals; cast. celo. En el moment de la simfonia universal del zel, Pla SB 104. Els artistes vivien encara com... alguns ocells quan no estan posseïts del zel, Pla Rus. 241.
    Fon.: zέɫ (Barc.); zέ̞ɫ (Palma).
    Var. ort. ant.: zell (segle XV, ap. Col. Bof. xiv, 23).
    Etim.: pres del llatí zelus (<gr. ζε̃λος), mat. sign.

2. ZEL, ZELA adj. i pron. demostr., grafia ant.
Aquell. Autres que zel fa enlao, doc. segle XI (Pujol Docs. 13). Fer zeles obres, Hom. Org. 5 vo.