DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ZENIT m.: cast. cenit.
|| 1. Punt de l'esfera celeste situat verticalment sobre el punt de la Terra on estem. Sols rebien la llum del zenit, Verdaguer Exc. 37. La vital fixesa de l'estel del Nort al zenit sospesa, Liost Munt. 72.
|| 2. fig. Punt culminant d'una cosa, d'una institució, etc. Oh tèbia per l'iris que el seu zenit madurava en son ventre, Bartra Evang. 56.
    Fon.: zənít (Barc., Palma); senít (Val.).
    Etim.: del cast. zenit, mat. sign., que sembla ser una mala lectura de l'àrab samt en els manuscrits astronòmics d'Alfons el Savi.