Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aürt
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AÜRT o URT m.
|| 1. ant. Envestida, acte d'acometre o topar impetuosament; cast. arremetida, topetazo. E així del primer ahurt feu tal loch als seus cauallers,... que ells podien be passar sens empatxament, Curial, ii, 40. E los rebots hereticals baté | ab son ahurt pus vivament allí | on pus grossa resistença vehé, Febrer Par. xii, 101. El triomf de les ànimes que, a força d'aürts, aconsegueixen superar la consistència i l'abrivament de llurs ales, Casp Proses 116.
|| 2. Reny aspre, inesperat i violent (Olot).
|| 3. Èmfasi, vigor. «¡Quin aürt que porta, aquest home!» (Balaguer). «Dir una cosa amb urt»: dir-la amb força, emfàticament (Vendrell).
|| 4. Orgull, presumpció exagerada de la pròpia vàlua o poder. «Tenir molt d'urt»: dur molt d'orgull (Vendrell).
    Loc.

D'aürt: de cop, amb una envestida vigorosa i col·lectiva. Anar a cercar cauallers e aiustarlos, e tots d'ahurt venir contra un sol caualler, açò'ls paria mal fet, Curial, ii, 64.
    Fon.:
aúɾt (Balaguer); úɾt (Olot, Vendrell).
    Etim.:
deverbal de aürtar.