Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abadia
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABADIA f.: cast. abadía.
|| 1. Dignitat, jurisdi ció i règim d'abat o abadessa. E l'abat renuncià a la abadia. Eximplis, i, 10
|| 2. Monestir que té per prelat i caporal un abat o una abadessa. Fou ladonchs en Toscana una abadia de monjos, Decam., jorn. 3.a, nov. 8.aObrint ja les portes castells y abadies Llorente, Versos, i, 76. a) Abadía Apostolical: la que just depèn de la Seu Apostòlica.—b) Abadia canonical: la que té per abat un canonge, o en què els canonges són regulars; o que és un monestir agregat a un Capítol eclesiàstic amb la condició que qualcun dels canonges dugui el títol de tal monestir extingit.
|| 3. Domini i possessions pertanyents a l'abadia.
|| 5. Rectoria, casa que habita el curat o rector d'una parròquia. Al Ribagorça, Pla d'Urgell, Ribera d'Ebre, Maestrat, Plana de Castelló, València i Alacant, la Rectoria es diu encara Abadia, encara que el curat no es diu Abat, sinó Rector.
|| 6. Llinatge de Catalunya. Menorca, Benimarfull (prov. d'Alacant) i altres bandes. Es freqüent la forma reduïda Badia.
    Fon.:
əβəðíə (Mall., Barc.); aβaðíɛ (Lleida); aβaðía, aβaía (Val.); baðía (Ribera d'Ebre).
    Var. ort.:
abbadia, abadie, badía.
    Etim.:
del llatí tardà abbatia, mat. sign. || 1.