DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABAIXAR
I. v. intr. Passar a un lloc més baix; cast. bajar. Pere, abaixal, Ros Dicc. 253. Abaixà de sa bístia. Un Mall. Dicc.
II. v. tr.
|| 1. Fer passar una cosa a un llivell més baix que el que ocupava abans; cast. bajar. La fera abaixa la testa, Seidia 105. El guarda vell abaixà l'arma, Víct. Cat., Ombr., 33. Abaxant la Senyora los ulls, Villena Vita Chr., 104. «Abaixar les banderes» o «les veles» (dins les naus), cast. amainar (Un Mall. Dicc.).—fig. a) Abaixar bandera: retre's el qui es baralla, donar-se per vençut (Mallorca).—b) Abaixar el cap: resignar-se, sotmetre's a una imposició (Mall., Cat.). Com a culpable que so, abaixaré el cap a la pena de que sia mereixedor, Verdaguer, Rond. 85.—c) «Abaixar la cresta ad algú» (Torra Thes): vèncer-lo, humiliar-lo.—d) «Abaixar u (un) la cara» (Martí G. Dicc.): empegueir-se, avergonyir-se.—e) «Abaixar sa coa» (Mall.): afluixar en una discussió i defugir-ne.—f) Abaixar veles: afluixar en una discussió, flaquejar, batre's en fuita.
|| 2. Tallar o igualar el pèl dels draps de llana, amb unes tisores grosses; cast. tundir. Per fer-ho, solen tenir els draps estesos damunt un banc llarg i encoixinat. Avui en dia els abaixen ordinàriament amb una màquina, i en diuen tondre (Pons Ind. Text.).
|| 3. Acalar, disminuir l'altura o el gruix d'una cosa, v. gr. un camí, una costa, una tenassa, una fusta, etc. (Mall.); cast. abajar, rebajar, desmontar.
|| 4. Reduir o disminuir la quantitat o la intensitat d'una cosa, v. gr. abaixar la veu, la febre, els tributs, el jornal, el sou, etc.; cast. rebajar.
|| 5. for. Passar els expedients ja despatxats al tribunal, secretaria o oficina que els ha de publicar i executar.
|| 6. Humiliar, abatre; privar qualcú de la seva dignitat, reduint-lo a un estat inferior. Mon aui volch abaixar los barons a qui's tanyia honor e volch exalçar les vils besties, Llull, Felix, i, 272. Abaixar lo superbo, Nebrija Dict. Muller, abaixau vostre cor, Isop Faules 8.
III. refl.
|| 1. Passar a un lloc més avall. Abaixa't als prats verts ahont poràs usar y menjar moltes bones herbes, Faules Isòp. 93. Per veure'n la poncella los cels s'abaixaran, Verdaguer Idilis.
|| 2. Inclinar-se cap a terra, acotar-se; cast. agacharse. Al abaixarse el jove per cullirla, Canigó, c. i.
|| 3. Minvar una cosa de quantitat o d'intensitat. «La riera s'és abaixada» (Llofriu). Abaixarse una infladura, Dieç, Menesc. ii, 9 v. «Abaixar-se lo gra d'una pila» (Ripoll).
|| 4. Humiliar-se. Abaxen e humiliense los nobles e grans letrats, Curial, iii. 2.
|| 5. Rebaixar-se, degradar-se, envilir-se pels mals vicis o pel tracte amb gent baixa.
    Fon.: əβəʃá (Barc., Bal.); əβəјʃá (Tarr.); aβaјʃáɾ (Val.).
    Etim.: del llat. ad+*bassiare <bassus=‘baix’, REW 977.