Diccionari Catalą-Valencią-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abandó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinņnims  CIT  TERMCAT

ABANDÓ
I. adv. ant. En poder o a mercč d'algś (com en fr. ant. ą bandon). Si ell lo lexa abandó al diable, Llull Rim. 612.
II. || 1. m. Acte i efecte d'abandonar o abandonar-se; cast. abandono. On hem d'anar?—fa en Pere, no sabent-se avenir d'aquell abandó. Llor Laura 296.
|| 2. A l'abandó: adv. Sense ajuda, sense esment o cura d'altri. «Ha deixat els seus infants a l'abandó»; «tota aquella terra estą a l'abandó» (Mall., Men.).
    Cult. pop.
—Refr. mall.: De massa abandó, ni bossa ni sarró (Marroig Refr.).
    Fon.:
əβəndó (pir-or., or., bal.); aβandó (occ., val.).
    Etim.:
de la prep. a i el mot bandon que en fr. ant significava ‘poder’ (REW, 928).