DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABANS adv. i prep.: cast. antes. Té tots aquests significats i aplicacions:
I. Expressa anterioritat de temps en sentit propi:
|| 1. Absolut: a) He jo mes menester vostra ajuda e vostre govern que abans, Llull Blanq. 4. Li tornaren los cabells blancs, com abans no n'agues negun, Boeci Cons. 15. Y allà, sentint lo bramul | que abans sentian en calma, Costa Poes. 17. No tastaré vianda | que abans no respongueu a la comanda, Alcover Poem. Bíbl. 36.—b) A vegades va precedit de la prep. de. «Jo, d'abans hi anava força, a l'església» (Gir.). Hauras major colpa que d abans no hauies, si lexes la via saludable. Llull Gentil 126. Li demanaren com se sentia. Respos: Molt millor que d abans, Curial, i, 30. E tantost fuy transformat en la primera figura segons que d'abans era, Metge Somni, iii—c) La construcció com abans puxa (Que's cobre com abans puxa ço que la confraria deja haver, Col. Bof. xl, 229) equival a ‘tan prompte com es puga’.
|| 2. Seguit de les partícules de o que, serveix per indicar el terme, respecte del qual s'afirma l'anterioritat d'una acció, tant si aquell terme és un infinitiu o un temps verbal com si és un adjectiu, un substantiu o un pronom. «Dins Son Pont de Puigpunyent, | Déu me'n guard de tornarhí, | perque abans d'es sol sortir | ja los donen s'aigordent» (cançó pop. Mallorca). Abans que la ciutat de Valencia hagués presa. Muntaner Cròn., c. 9. Mas abans que't començ plenerament hoyr, Metge Somni iii. E axí mateix ha confessat... que ella ab altres persones abans que no posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix, doc. a. 1496 (Col. Bof., xxviii, 93). No fassau munyir las vacas abans que no hagen vadellat, Agustí Secr. 151. Fo abans de la venguda de Gneo Scipio, Boades, Feyts 13. Que fou, abans que bisbe, mirall de cavallers, Canigó, c. i. Poch abans qu'el Rey sortís, Picó Engl. 54. Cantaven de l'alegria | d'haver florit ignocents | abans de l'hora y del dia, Maragall Enllà 6. Y fentli de corona, ja hi veu, abans de gayre | les d'or oviradores taronges groguejar, Atlàntida 2.—En certs casos s'empra abans amb el complement que tal prep. determina, sense interposició de les partícules. Que aquella és abans e aprés la sacrificació pa, Llull Cont. 323. A l'entrar s'ha de passar una bella estona abans no s'hi veu, tant és fosca i negra la cambra, Massó, Croq. 40
|| 3. Va precedit del nom que determina el grau d'anterioritat. La qual ja les sabia de gran res abans, Curial, 77. Tres dies abans de morir el meu oncle, Ruyra Parada 29. Al qui, el diumenge abans, havia suportades les horrors del captiveri, Galmés Flor 7.
II. || 1. En les expressions de ‘preferència’, abans que serveix per expressar la relació d'allò que es prefereix a allò que es refusa. Morir abans | ... | que muller pendre, Spill 15584.
|| 2. Indica previsió i anul·lament de la possibilitat d'una cosa. Prin el lladre abans que't prene, Jahuda 43. Y treulo't de casa abans | que afin si guardes marrota, Penya Poes. 23.
|| 3. S'empra amb força comparativa, equivalent a ‘més’: Que abans, sens comparació l'om es sabent e fora ignorancia stant en la ciutat, que no stant en la solitud o en loch poch, Eximenis, II Reg. 12.
|| 4. Forma frases en què predomina la idea de ‘correcció’ d'una idea ja exposada. E bé que l'abadessa li consellàs que no's captengués tan cruament vers Curial, totauia deya ella:—Certes abans faré pijor, Curial, 103. No menjave res lo dia del dissapte que fos apparellat aquell dia, abans lo divendres apparellava la vianda, doc. a. 1496 (Col. Bof., xxviii, 92).
    Fon.: əβáns (Barc., Bal.). A moltes regions desapareix del llenguatge viu, cedint el seu lloc a antes.
    Var. ort. ant.: abants (doc. a 1400, en BSAL, V, 279).
    Sinòn. i Var. form.: ans, antes, abantes, abant.
    Etim.: del llatí *abantĭus de abante, com *antĭus de ante per analogia de prius, segons Skok (Rom. l. 195).—V. abantes.