DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABARBETAR v.
|| 1.   tr. nàut. Amarrar o lligar amb barbetes (caps prims de corda); cast. abarbetar.
|| 2. Agafar fort una cosa, subjectar-la amb força (St. Pol de Mar, ap. Corominas DECast, i, 389).
|| 3. a) tr. Subjectar amb força algú, aturant-lo de fugir (Men.); cast. agarrar. Quant et tengui abarbatat, | 'jutoris i flastomies | no't valdrán, Ballester, Xèx., 38.—b) refl. Tirar-se amb violència damunt algú, per subjectar-lo (Men.); cast. abalanzarse.—c) recípr. Agafar-se uns amb altres per lluitar cos per cos (Men.); cast. agarrafarse.
    Fon.: əβəɾβətá (Barc., Mall., Men.); aβaɾβetáɾ (Val.).
    Conjug.: regular, com la de cantar; però a Menorca (|| 2), ofereix la particularitat de conjugar-se així: jo abarbat, tu abarbates, ell abarbata, etc., en lloc de jo abarbet, etc.
    Etim.: format sobre barbeta, ‘cap prim de corda’.