DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABASTAMENT
I. m. Acte i efecte d'abastar; cast. suficiencia, provisión. En axí avets vos ordenat que tot hom haja abastament de les coses sensuals e entellectuals, Llull Cont. 348. Si lo cauall de la seua natura anant es nodrit tot dia en gran abastament de erbes, Flos med. 17 v. Donant-los gran abastament de tresor, Eximplis, ii, 237.
II. adv. Prou, suficientment; cast. suficientemente. Reste lo present Regne fort per tenir molins abastament, doc. any 1596 (BSAL, vi, 135). Encara que no tenga forsa abastament per axecar grosses ones, Penya, Mos. iii, 200.
    Fon.: || 2, əβəstəmént (Mall., Men.); əβəstəmén (Eiv.).
    Var. ort. preferible (del II, usat com a adverbi): a bastament.