DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABATIMENT m.
Acte i efecte d'abatre; cast. abatimiento. a) Acte de tirar a baix materialment. Lo vent ha fet un gran abatiment de arbres, Lacavalleria Dicc.—b) Enderrocament de casa o d'altra cosa semblant. (ibíd.). Se publica una crida contenint diversas penas corporals y pecuniarias y de habatiments de casas, doc. a. 1607 (BSAL, vii, 72).—c) nàut. Desviació d'una embarcació de la seva derrota, per causa del vent o de les ones, formant angle la direcció que segueix amb la que la proa assenyala.—d) met. Mancament de forces corporals o de coratge i delit. Certes yo conech les tues virtuts hauer perdudes lurs forces... Altra es la via per la qual has a caminar, car la que tens no aporta lo be, sino a abatiment, Curial, ii, 147.—e) Humiliació, menyspreu. Per ço se treballauen ells en procurarli tota la desfauor e abatiment que podien, Curial, ii, 74. Abatiment del qui se humilia, Lacavalleria Dicc.—f) Bancarrota, fallida econòmica; cast. quiebra.—g) Descompte, deducció d'una quantitat. Los quals abatiments e dates fetes del dit argent comprat e reebut són en suma XLVII millia, doc. a. 1338 (Botet Mon. iii, 293). Que si no fan lo servey que'ls sia fet abatiment del temps que no serviran, doc. a. 1374 (BSAL, ix, 47).
    Fon.: əβətimén (Barc.); aβatimén (Val.). əβətimént (Mall.).