DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABATUT, -UDA part. pass. i adj. de abatre.
|| 1. Tirat a terra. Tots los cavalés de la Taula Radona qua armas portasen no ni ach mas dos qua no'ls agés abatuts. Graal 11.
|| 2. Decaigut de forces físiques o morals Jerusalem sagrada, tan trista y abatuda. Salvà, Poes. 116. «La malaltia l'ha deixat molt abatut».
|| 3. Vençut, dominat. Fins a laxar del tot destruits y abatuts als infaels. doc. segle XVI (Hist Sóller, ii, 88).
|| 4. Humiliat. Perque trobantse abatut e desfauorit no's metia auant axí com solia, Curial, i, 3.
|| 5. Descomptat. Aquell git deu esser comptat e abatut de aquella roba qui sera romasa, Consolat, cap. 89.
|| 6. Bancarroter. No compareguts los dits abatut o abatuts passats los XXX dies... sien pintats en un gran pitafi, doc. segle XV (Miret, Bech oques i, 21).
    Intens.: || 2, abatudot, -ota; abatudet, -eta; abatudíssim, -ima.