DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABDICAR v. tr.
|| 1. Renunciar, voluntàriament o per força, a una dignitat, càrrec o dret; cast. abdicar. Affermats vos no haver jurisdicció en la dita parroquia et volets aquella de vos abdicar, Ardits, i, 317 (any 1435). Un d'aquells homes que abdican son natural domini, Pons Auca 161.—a) En la llengua antiga, a voltes s'usa com a reflexiu. El dessus dit Suintilla s'en abdicà del reyalme, Boades, Feyts 77.—b) També es pot emprar com a intransitiu, lligant-se amb el nom de la cosa abdicada, per mitjà de la preposició de. «Abdicar dels seus drets».
|| 2. Abstenir-se, desistir d'una cosa; cast. desistir. Si dos gitanos estàn enemistats, procuren sos companys ferlos abdicar de sos rencors, Serra, Calend. folkl. 147.
|| 3. Prohibir, desposseir del dret de fer una cosa; cast. privar. Ni ton curat | te escomunique, | ni que t'abdique | entrar als temples, Spill 15150. Abdicant a aquells tot poder de fer lo contrari ab decret de nullitat, doc. a. 1487 (Hist. Sóller, i, 797).
    Fon.: əbdiká (Barc.); abdikáɾ (Val.); əddiсá (Palma).
    Conjug.: regular, com la de cantar.
    Etim.: pres del llatí abdĭcāre, mat. sign.