DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABECÉ m.
|| 1. Alfabet. «Posar o estar per abecé» (per orde alfabètic).—a) El primer cartell o plana que aprenen els qui volen aprendre de llegir, i que conté únicament l'alfabet.
|| 2. Els primers rudiments d'una ciència o d'una art. «L'abecé de la Física».
    Loc.—a) Saber [una cosa] millor que l'abecé: saber-la molt bé. Sabia mellor que l'abecé tots els caus de la encontrada on se podia fer mal, Vict. Cat., Ombr. 56.—b) No saber ni l'abecé: esser molt ignorant.—c) Estar [encara] a l'abecé: estar molt endarrerit en una feina o negoci.
    Fon.: abesé (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Cult. pop.—Està molt estesa per Catalunya i les Balears, amb petites variants, la cançó «A-be-cé, la pastera ja la sé...». que canten els nins. N'hem recollides de la llengua viva les següents variants: a) A Vic: «A-be-cé, | la pastera ja la sé; | si hi ha pa, me'l menjaré; | si hi ha coca, per la boca; | si la mare m'hi atrapa, | fugiré com una rata; | si el pare no m'hi vol, | fugiré com un cargol».-b) A Llofriu de l'Empordà: «A-be-cé, | la pastera ja la sé; | si hi ha pa, me'l menjaré; | si hi ha coca, també; | si hi ha pa rosegós, | el donaré an es gos; | si hi ha pa rosegat, | el donaré an es gàt».-c) A Pollença: «A-be-cé, | la pastera ja la sé; si hi ha coca, per la boca; | si hi ha peix, per lo mateix; | si mon pare m'hi atrapa, | fugiré com una rata; | si mumare m'hi afina, fugiré com una espira [o espina]; | si mon pare m'hi enclou, | fugiré com un mussol».
    Etim.: del nom de les tres primeres lletres de l'alfabet.