Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abegot
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABEGOT (o abagot) i BEGOT (o bagot) m.
I. || 1. imatge  zool. El mascle de l'abella (Apís mellifica L.); cast. zángano. Es distingeix perquè té el cos més robust que el de les obreres, els dos ulls laterals més grossos, el morro de dalt, pelós, i les antenes compostes de 14 artells. No té fibló; no fa mel ni treballa; la seva única funció és de fecundar la mare o reina, i en venir la tardor, les abelles expulsen o maten tots els abegots del rusc.
|| 2. zool. Insecte himenòpter, Bombus hortorum L. (Maó); cast. abejorro. D'abegots n'hi havia de tres castes: abegots que no sé per què'ls hi deyem «de cap vermell», perque'l tenien negre, «abegots de dos ous», que eren preciosos, tot negres com a mores, am dues motes d'or a sa part superior de s'abdomen; y «abegots de quatre ous», que eren vertaderes preciositats: negres com l'atzabeya, am quatre motes d'or y es cap vermey carmesí, Ruiz Pablo (Catalana, i, 408). Per la descripció i dibuix, V. mata-bous.
|| 3. met. Persona malfeinera, que no vol treballar (Vic, Beniarrés); cast. zángano.
|| 4. met. Beneit, imbecil, desmanyotat (Al., Mall., Men.); cast. torpe.
|| 5. met. Que té el costum de dir coses a cau d'orella (Llofriu); cast. abejorro.
|| 6. A l'abegot: joc que es fa entre tres, posats en fila, un dels quals, col·locat enmig i amb les mans juntes davant la boca, fa un soroll fosc com el que fa l'abegot en volar, i entretenint així els altres dos, procura donar-los ràpidament bufetades de cop descuit i guardar-se de les que ells li donen al temps que ell separa les mans de la boca; cast. juego del abejón.
II. agric.
|| 1. Raïm petit, de pocs grans i que al temps de la veremada no és arribat encara a madurar bé (Igualada, Valls, Camp de Tarr., Pla d'Urgell, Lleida, Balaguer, Maestrat, Castelló); cast. redrojo. Els abegots se solen fer al capdamunt de les sarments. Els veremadors no els cullen, i després de veremar, quan ja són madurs, els cullen i se'ls mengen («córrer lo bagot», que diuen al Maestrat, i en altres llocs «bagotar» o «bagotejar»). Hi ha bandes (com a Igualada), que ja no fan això de deixar madurar de tot els bagots, sinó que en veremar els cullen, i tot s'aprofita.
|| 2. Gotim o aixingló, porció de raïm composta d'alguns grans (Camp de Tarr., Segarra, Maestr.); cast. carpa.
|| 3. Gra de raïm (Tremp).
|| 4. Bagot: «varietat d'oliveres cultivada a la part occidental de Catalunya» (Matons Voc. oli).
    Fon.:
aβeɣɔ́t (Falset, Llucena, Alacant, Pego, Calp, Beniarrés, Almudaina); əβəɣɔ́t (Llofriu, Rodonyà, Maó); baɣɔ́t (Lleida, Balaguer, Maestrat, Castelló); bəɣɔ́t (Girona, Olot, Rupit, Vic, Penedès, lgualada, Sta. Col. de Q., Valls, Camp de Tarr., Mall., Eiv., Ciutadella).
    Var. form.:
ababot, abugot.
    Sinòn.:
I. || 1, abellot, bagarro; || 2, matabous; || 4, banaula—II. || 1, esquitarell; || 2, gotim, aixingló, singló, xanglot, carroll; || 3, bagó.
    Intens.
—a) Augm.: abegotarro, abegotàs, abegotot.—b) Dim.: abegotet, abegotetxo, abegoteu.
    Etim.:
Meyer-Lübke (REW 1014) fa venir begot del gàl·lic *becos, ‘abella’. Montoliu (Est. Univ., vii, 107 s.) ha refusat raonadament aqueixa etimologia i n'ha proposada una altra, llatina, que sembla més segura: abegot <*apĭcottu <*apĭca <ăpis ‘abella’. La forma apĭca seria, segons Montoliu, un mot construït com a positiu damunt la forma diminutiva apicŭla, i s'hi degué afegir el suf. -ottu per expressar la masculinitat i la major grossària de l'abegot, respecte de l'abella. Ens adherim a aqueixa etimologia per al mot abegot en els significats del paràgraf I. Per als del II, també és possible el mateix origen (relacionant la inutilitat dels raïms no madurs amb la de les abelles mascles); però així mateix un hom pensa si no seria probable una etimologia *apĭcottu, no de apis, sino de apex (‘cim, capdamunt d'una cosa’), ja que els raïms dits «abegots» se solen fer a l'extrem o àpex de la sarment. Que qualque derivat de apex s'usava ja en la terminologia llatina de la vinya, consta per aquesta notícia d'un glossari: «[apicones] sub vinea virgae» (ap. Th. Ling. Lat. II, 234). Solà i Solé prefereix (Est. Rom. ii, 111) veure en abegot II un arabisme: baḳaṭ, ‘bocí’, ‘allò que cau dels dàtils quan els separen de les branques’; però no sembla probable que un mot tècnic de la vinya vingui de l'àrab (ni que sigui per semblança dels raïms de cep amb els de la palmera).