Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. abell
veure  2. abell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ABELL m.
|| 1. Rusc d'abelles (St. Feliu de P.); cast. colmena. a) pl. Abellar, conjunt de ruscos (Empordà, Guilleries); cast. colmenar.
|| 2. Eixam d'abelles; cast. emjambre Una polera || ruschs e un abey [sic] an Riera, doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 100). Es un rusch caminant; les aus marines | hi aixecan, com l'abell, fréstech remor, Clapés Engl. 13.
|| 3. Escletxa o forat d'una penya o d'una soca, on les abelles han eixamenat (Rupit).
|| 4. Veta que fan les pedreres i les soques d'alguns arbres i que cal tenir en compte per a treure pedreny o fer estelles (Canet de M.).
    Fon.:
əβέј (or.).
    Etim.:
de abella, per masculinització amb força col·lectiva. Es troba aquest mateix cas en altres llengües; abeʎ ‘eixam’ en el cantó suís de Vaud (Meyer-Lübke Gramm. ii, 387); abέy ‘rusc’ a Châtelet d'Ardennes (ALF, c. 1174).

2. ABELL
Llin. existent a Barc. i Gir.
    Etim.:
del nom gentilici llatí Abellius.