Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure abellar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

ABELLAR m.
I. Conjunt de ruscs d'abelles; cast. colmenar. Molts bestiars son estats emblats et abellars trencats e guastats, doc. a. 1340 (BABL, xi, 388). Item sots aquesta Pau estigan Abellars de Abellas, e los Colomers, Molins e Olivars, Const. Cat. 499.
II. topon.
|| 1. L'Abellar: nom d'un mas de la vall d'Arles i d'una antiga partida rural a St. MartŪ de M.
|| 2. Abellars: aplec de cases en la comarca de La Bisbal (Gir.).
|| 3. Los Abellarets: una partida rural, en territori aragonŤs (Butll. C. Exc. Cat., xi, 183) V. Abellerets.
III. Abellar i Abellars: llin. cat.
††††Cult. pop.
Qui quer horts en abellar, de les bresques vol menjar. Refrany (Gomis Zool. 441).
††††Etim.:
del llatŪ *apĭcŭlāre, mat. sign.