Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABELLAR m.
I. Conjunt de ruscs d'abelles; cast. colmenar. Molts bestiars son estats emblats et abellars trencats e guastats, doc. a. 1340 (BABL, xi, 388). Item sots aquesta Pau estigan Abellars de Abellas, e los Colomers, Molins e Olivars, Const. Cat. 499.
II. topon.
|| 1. L'Abellar: nom d'un mas de la vall d'Arles i d'una antiga partida rural a St. Martí de M.
|| 2. Abellars: aplec de cases en la comarca de La Bisbal (Gir.).
|| 3. Los Abellarets: una partida rural, en territori aragonès (Butll. C. Exc. Cat., xi, 183) V. Abellerets.
III. Abellar i Abellars: llin. cat.
    Cult. pop.
Qui quer horts en abellar, de les bresques vol menjar. Refrany (Gomis Zool. 441).
    Etim.:
del llatí *apĭcŭlāre, mat. sign.