DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABELLER
I. adj. Pertanyent o relatiu a les abelles; cast. abejuno. Com vaso abeller en la pineda. Seidia 162.—a) Pedra abellera: nom que donaven antigament a la toba calcària o travertí, segons Carreras i Candi (Butll. At., a 1917, p. 415).
II. m.
|| 1. Home que es dedica a la cria d'abelles; cast. colmenero. «Mestre Pep és un bon abeller» (Falset, Gandesa, Calasseit, Morella, Mall.).
|| 2. Rusc o casera d'abelles (Mall., Benicassi); cast. colmena.
|| 3. Conjunt de ruscs d'abelles; cast. colmenar. Hec autem omnia sunt case cum casalibus... et linars et cannamars et abeller, doc. a. 1139 (BABL, vi, 392). Colomers paylers abeylers oliuars molins en la dita pau stablim, Usatges trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 315).
|| 4. Eixam d'abelles (Cast., Maestr., Mall.); cast. enjambre.
|| 5. Multitud compacta (Cast., Bal.); cast. enjambre. Atravessen l'abeller de gent, Pascual Tirado (BSCC, ii, 47).«Hi havia un beier [sic] de gent» (Mall., Men.).
    Fon.: aβeʎé (Priorat, Ribera d'Ebre, Maestr.); aβeʎéɾ (Cast.); bəјé (Mall.); bəé (Men.).
    Intens. —a) Augm.: abelleràs, abellerot.—b) Dim.: abelleret, abellereu.
    Etim.: del llatí *apĭcularĭu, ‘pertanyent a les abelles’.