DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATABELLIMENT m.
Acte i efecte d'abellir. a) Ornat, artifici embellidor. Si per ajensament e per abelliment de paraules hom pudia de veritat fer falsetat e de falsetat fer veritat, les paraules on pus belles serien, serien més en veritat. Llull Cont. 240. O per qualsevol via indeguda, lletres, paraules o abelliments, Eximenis, Conf. 11.—b) Desig fort; cast. antojo. O si fonch abelliment que us donava lo prenyat, Vallfogona 93 (Aguiló Dicc.). Rostia amb mà d'àngel els peus dels hisendats, pel pur abelliment d'adquirir i guardar unes quantes unces, Espriu Anys 68.