Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  aberraciķ
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

ABERRACIĶ f.
Desviaciķ del curs normal; cast. aberraciķn. Es una aberraciķ del gust, Bosch Rec. 338. Especialment:
|| 1. fis. Nom de diversos fenōmens produīts en els sistemes ōptics, quan no donen les imatges gaire netes o completament semblants als objectes (Dicc. Tecnol.).
|| 2. biol. Particularitat morfolōgica o fisiolōgica consistent que certs carācters o funcions es desvien del tipus específic normal.
|| 3. med. a) Desviaciķ del curs patolōgic normal.—b) Estat desordenat de la intelˇligčncia.—c) Aberraciķ mental: estat patolōgic que no arriba a bogeria.
    Fon.:
əβərəsiķ (Barc.); aβerasiķ (Val.); əβerəsiķ (Palma).
    Etim.:
pres del llatí aberratiōne ‘desviaciķ, esgarriament’.