DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABERRACIÓ f.
Desviació del curs normal; cast. aberración. Es una aberració del gust, Bosch Rec. 338. Especialment:
|| 1. fis. Nom de diversos fenòmens produïts en els sistemes òptics, quan no donen les imatges gaire netes o completament semblants als objectes (Dicc. Tecnol.).
|| 2. biol. Particularitat morfològica o fisiològica consistent que certs caràcters o funcions es desvien del tipus específic normal.
|| 3. med. a) Desviació del curs patològic normal.—b) Estat desordenat de la intel·ligència.—c) Aberració mental: estat patològic que no arriba a bogeria.
    Fon.: əβərəsió (Barc.); aβerasió (Val.); əβerəsió (Palma).
    Etim.: pres del llatí aberratiōne ‘desviació, esgarriament’.