Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. abeurador
veure  2. abeurador
veure  3. abeurador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ABEURADOR, -ORA m. i f.
Que abeura.

2. ABEURADOR, -ORA adj.
Que es pot abeurar.

3. ABEURADOR m.
|| 1. imatge  Pica o conjunt de piques grosses a on abeuren el bestiar gros (Barc., Empordà, Conflent, Capcir, Maestr., Cast., Val., Elx, Bal.); cast. abrevadero. E'ls abeuradors s'adoben, e's reparen, e's milloren. o's muden, o's destruesquen, quant obs sera, per lo Veguer e per los ciutadans, Cost. Tort., i, 2.
|| 2. Vas de terrissa o de vidre, on posen aigua perquè hi beguin les gallines, coloms o altres ocells (Bagà, Llucmajor, Llofriu); cast. bebedero. La tórtora... vol la aygua clara, y sovint refrescada, y lo abeurador prou ample per podersi banyar dintre. Agustí Secr. 160. a) Abeurador de capelleta: el que té la forma de cúpula, dins la qual l'aigua es conserva més perquè no s'evapora (Llucmajor).
|| 3. Bassa o rec d'aigua on els ocells del camp solen anar a beure; cast. bebedero.
|| 4. Cada una de les regates que fan en els mitjans i altres pedres de construcció, a fi que, amb el morter clar que hi tiren quan està feta la filada, serveixin com de nervis d'unió entre les pedres (Bal.); cast. reguera. Els abeuradors es fan de diverses figures, distingint se els de pedres senceres, dels de mitges pedres i dels que es fan a les peces dels arcs dels portals. Aquests darrers s'anomenen, per la seva forma, abeuradors d'espina de peix (Manacor).
|| 5. «Abeuradors d'una paret: degolladura» (Febrer Dicc.).
|| 6. Mescla clara de guix o ciment amb aigua, que tiren dins les regates de les pedres picades que formen una paret, perquè, solidificant-se, serveixi com de nervi d'unió entre les pedres (Eiv.); cast. lechada.
    Fon.:
əβəwɾəðó (Barc., Vic, Ripoll, Penedès, Bal.); əβuɾəðó (Tarr., Vendrell); aβewɾaðó (Andorra, Esterri, Tremp, Balaguer, Tortosa); aβewɾaóɾ (Cast., València); əβəwɾəðú (Capcir); əβowɾəðó (Mall.); aɫβewɾaóɾ (Val., Alcoi, Benilloba).
    Var. form.
dial.: albeurador, beurador.
    Intens.
—a) Augm.: abeuradoràs, abeuradorot.—b) Dim.: abeuradoret, abeuradoreu.
    Sinòn.:
|| 1, abeurada; || 2, bevedora; || 3, abeurada; || 6, abeurada, brou.
    Etim.:
format damunt abeurar amb el sufix -atōrĭum.