DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABEURATGE m.
|| 1. Beguda, cosa per beure; cast. bebida, brebaje. Havia dos anaps, la un de mel l'altra de fel, e null hom no y podia entrar dins la dita casa tro que hauia beguts los abeuratges dels dits anaps, Boeci Cons. 65. Com stant ell malalt degués pendre per medecina un abeuratge a ell aparellat, Tirant, c. 128. Feuli beure un abeuratge fet de mel oli y vinblanch, Agustí, Secr. 168.
|| 2. A més del jornal, certs oficis tenien un plus d'alguns diners per abeuratge, per fer beguda entre dia (Barcelona, segle XIV).
|| 3. Menjar sucós, barreja de diverses substàncies vegetals (segó, farina, patates, llegums, grot, bledes, bleda-rave) i aigua, que donen al bestiar (Conflent, Tortosa, Cast., Biar). Si'ls cavalls dels Reys no més menjen herba seca y garrofes y algún abeuraget de segó, Guinot Capolls 77.
|| 4. «Dret que es paga o es puga fer pagar per abeurar es bestiar» (Un Mall. Dicc.).
    Var. form.: albeuratge (Martínez Folkl. i, 25); abouratge (Flos medic. 57 v.o); beuratge.
    Fon.: əβəwɾáʤə (Barc., Conflent, Mall.); aβewɾáʤe (Cast., Tortosa); aʎβewɾáʧe (Val.); aʎβewɾáʤe (Biar).
    Intens.: abeuratget, abeuratjot.
    Etim.: format damunt abeurar, amb el sufix -atĭcu.