Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abillar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABILLAR v. tr.
|| 1. Vestir o guarnir convenientment; cast. vestir, ataviar, componer. Lo mercader | molt poderós | e virtuós. | ell m'afillà | e m'abillà | com fa mester. Spill 1324. Plaerdemauida se abillà aquell dia com a mora molt honradament, Tirant, c. 335. Ell se abillà molt be de robes de brocat roçegant e de xaperia, Tirant, c. 96 Li portava... brials de seda mentilles y ropons per habillar aquella. Alegre Transf. 86. E abillaren molt be lo casal del pastor, Tirant, c. 398. La dama..., molt ben abillada, amb un vestit curt. Ruyra Pinya, ii, 169.
|| 2. Portar amb si (en l'argot dels malfactors); cast. llevar. «Habilla parajurbas: porta paraigues» (Vallmitjana Crimin. 63), Vols comprar uns pantalons per una endola?—No puc, que no l'habillo, Corominas Presons 23.
    Fon.:
əβiʎá (Barcelona).
    Var. ort.:
habillar.
    Conjug.:
regular, com la de cantar.
    Etim.:
del fr. ant. abillier, ‘preparar, aparellar’, ‘equipar (sobretot per a la guerra)’, que és derivat de bille, ‘porció de fusta preparada per a esser treballada’; en francès modern significa ‘vestir’ i s'escriu habiller amb h- per influència de habile i de habit (cf. Bloch-Wartburg Dict. 69).