DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABISME m.: cast. abismo.
|| 1. Fondària immensurable. a) Precipici, avenc. Per escales d'abismes se rebaten, Canigó, iv. Y les timbes saltant d'errada via | tot dançant a la vora del abisme, Collell Flor. 96.—b) Gran fondària d'aigua. La granota nada en los abismes de les aygues, Faules Isòp. 74. Mida l'abisme bracejant, Atlàntida (introd.).—c) L'infern, lloc de turment dels dimonis i damnats. Quant lo gitaren per mal cap del cel, e caygué en los abismes, Eximplis, i, 65. Car sapies que'n l'abisme d'infern jau, ibid. ii, 261.
|| 2. met. Immensitat on l'esperit es perd i no en pot trobar les fites. Oh sitgles... | que al abisme rodàreu del passat, Guiraud Poes. 13. Que m'ha duyt de pena en pena | a un abisme de dolçor, Verdaguer Idilis.
    Fon.: əβízmə (or., bal.); aβízme (occ., val.).
    Etim.: del llatí *abyssĭmus, forma superlativa de abyssus, ‘abisme’.