ABJURADOR, -ORA m. i f. El qui retracta el jurament; cast. abjurador. Fon.: əbʒuɾəðó (Barc.); apʧuɾaðóɾ (Val.); əʤuɾəðó, əbʤuɾəðó (Mall.). Etim.: del llatí abjūratōre, mat. sign.