DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ABLAGIR v. tr.
Aflamar, encendre amb flamarada (Penedès). «El paller s'ha ablagit» (Avinyonet).—V. blair.
    Fon.: əβləʒíɾsə (Penedès).
    Etim.: V. blair.

2. ABLAGIR v. tr.
Abarcar (Mataró), abraçar un arbre (Valls). «Es un roure que dos hòmens no poden ablagir» (Aguiló Dicc.). V. abragir.