DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABLAMAR v. tr.
|| 1. Inflamar, pendre el foc en algun objecte i penetrar-lo, fent-lo caliu; cast. abrasar. Belles flames brollaren d'ací d'allà... i tota la pila s'anà ablamant, fins la feixina verda i tot, Ruyra Parada 39. Secretament ablama la torxa dels relleus, Bartra Evang. 130.
|| 2. Cremar o torrar les coses només de la superfície (Aladern Dicc.); socarrar (Bulbena Dicc.).
    Fon.: əβləmá (Barc., Mall.).
    Etim.: sembla variant de aflamar, amb influx analògic de brasa que ha determinat el canvi de -f- en -b-.