Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ablució
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABLUCIÓ f.
L'acció de rentar total o parcialment el cos propi o el d'una altra persona; cast. ablución. La demunt dita ablució [lavar els peus dels pobres el dijous de la cena] cumplesquen en nostra presencia, Ordin. Palat. 66. E la ablucio de les mans, ibid. 144. Especialment es diu de: a) La rentada total o parcial del cos que solen fer els creents d'algunes religions, principalment els mahometans; b) La cerimònia de rentar-se o purificar se el sacerdot el dit gros i el polze de les dues mans amb un raig de vi i d'aigua, després d'haver sumit les espècies sagramentals en el sacrifici de la Missa; c) El vi i l'aigua amb què el sacerdot purifica el calze i es renta els dits després de sumir; d) En algunes ordes religioses, l'acte de rentar els habits blancs.
    Fon.:
əβlusió (Barc., Palma); aβlusió (Val.).
    Etim.:
pres del llatí ablutiōne, mat. sign.