DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABOMINAR v. tr.
Avorrir intensament; cast. abominar. Que hajau penitencia vera... e que abomineu les obres de peccat. Villena Vita Cr., c. 273 Mas lo peccat per ella comès, e comet cascun dia los cels, la terra, la mar e les arenes se'n abominen, Tirant, c. 253. Pels voltants de l'any 80 no se l'anomenava més que per atacar-lo, per abominar el seu art, Pla Rus. 59.
    Fon.: əβuminá (Barc.); aβomináɾ (Val.); əβominá (Palma).
    Var. ort.: abhominar (ant.).
    Etim.: pres del llatí abōmĭnāre, mat. sign.