DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABONDO adv.
En abundància; cast. abondo. «Eixe tot ho porta abondo» (=gasta molt); «Enguay hi ha blat abondo», Garcia G., Voc. E el gardà le taule e viu que so qa y matian abondo que no as cor gran merevela, Graal 80. Vullc que los fruis i les flors se crien abondo, Pascual Tirado (BSCC, iv, 28). Campar per l'horta, menjar fruita a bondo, id. (ib. i, 172).
    Fon.: aβóndo (Maestr., Cast.).
    Var. ort.: a bondo.
    Var. form.: abondó.
    Etim.: és improbable que vingui del llatí abundē (origen proposat de Mn. García Girona, Voc. Maestr.); cal considerar-lo un postverbal de abondar, precedit de la prep. a per exercir funcions adverbials.

1. ABONDÓ adv.
En abundància; cast. abondo. «L'Ascensió, cireretes abondó»; refrany (Calasseit).—V. bondó.
    Fon.: aβondó (Tort., Mora d'Ebre, Calasseit, Val.).
    Etim.: format damunt abondar, o més tost format de la prep. a i el substantiu abundor.

2. ABONDÓ f. (Mall.):
V. abundor.