ABONYEGAR v. tr. Deformar amb bonys; cast. abollar. «Amb un cop has abonyegat aquest perol» (Cat.). «Aquesta caldera està molt abonyegada» (Valls). Cada cop que's mirava aquell cucurutxo ronyós y abonyegat, Oller Rur. urb. 24. Fon.: əβuɲəɣá (or.). Etim.: format damunt bony.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.