DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABORDAR v.
I. || 1. intr. Arribar una barca a la vorera; cast. abordar.
|| 2. tr. Envestir una nau a una altra, sia per descuit, sia per combatre-la, sia per altre fi; cast. abordar.
II. tr.
|| 1. a) Envestir, atacar un animal a un altre; cast. embestir. «Aixís que arribo a la casa, los gossos m'han abordat de sec a sec» (Solsona, Cardona). «Un gos que aborda i mossega» (Lleida, Penedès, Empordà). «Està alerta an es bou, que no t'abordi» (Mall., Men.). Els gossos t'abordaràn, Milà Rom. 17. Fora de la barraca los cans l'abordavan, Bosch Rec. 138.—b) met. Renyar fort. «Per no res m'abordes» (Menorca).
|| 2. a) Aquissar, incitar un animal o persona perquè n'envesti un altre o altres; cast. azuzar. «Si no te'n vas, t'abordaré es ca» (Mall., Men.).—b) Dirigir amb força una arma o altra cosa cap a algú. «Per aturar-lo, li vaig haver d'abordar s'escopeta »(Mall.). De dins es nuu d'un cap de mocadó,... tan estret qu'hagué d'abordarli ses dents [per desfer-lo]. Roq. 53. Tenc una fam qui m'alsa, i no tenc aont abordar es barram, Aurora 255.
|| 3. Envestir o aturar algú per parlar-hi o per demanar li qualque cosa; cast. abordar.
|| 4. Emprendre, començar amb decisió una cosa; cast. abordar. L'enginyer..., sense ni llevar-se l'impermeable, aborda tot seguit el problema de la inundació, Maurette Aiguat 80.
III. Abordar-se. refl.
|| 1. Envestir, dirigir-se amb força cap a algú o qualque cosa per fer-li violència; cast. abalanzarse. «Els bous se varen abordar al meu germà» (Puigcerdà, Torelló, Llofriu). «Si es ca el veu, s'hi abordarà» (Mall., Men.). Se posà tot furiós. com un picat d'aranya, abordant-se a tothom que li venia davant, Alcover Cont. 130.
|| 2. Pendre alguna cosa amb energia; cast. agarrarse. «Amb sa fam que duc, m'abordaria a qualsevol menja» (Men.). Si no me vuy abordar a quatre faves, Alcover Rond. ii, 288.
    Fon.: əβuɾðá (or., men.); aβoɾðá (occ.); əβoɾðá (mall.).
    Conjug.: regular, segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt el germ. bord, ‘vora’ (REW 1215). Del primitiu significat de ‘unir-se per la vora o costat’, aplicat en llenguatge nàutic a l'acte d'unir-se dos vaixells i especialment a l'acte d'envestir-se amb força, la idea que predominà fou la de ‘aproximació violenta o agressiva’; d'aquí vingué el significat de ‘envestir’, tan general dins el llenguatge popular.