Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abornar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABORNAR v. tr.
|| 1. Detenir, fer aturar; cast. detener. «El cavall anava desbocat i no el vaig poder abornar» (Vilafamés).
|| 2. Véncer, reduir a la impotència. «Pere ha abornat a Joan en rinya» (Culla).
|| 3. Sobreeixir, sortir dels límits (Maestrat, Cast.); cast. desbordar. «El vi abornà la bóta i se n'ixqu黫L'aigua abornà la sèquia» (Benassal).
|| 4. Envestir, tirar-se sobre alguna cosa. «Lo riu ha abornat lo pla» (Castelló). «Lo matxo venia desbocat, i a l'intentar aturar lo ens va abornar» (Cast.). Abornen els xics el sagristà, i entren a pas de cavall església avant, Salvador FB 48.
|| 5. Abordar, envestir un animal a algú; cast. acometer. «El gos t'abornarà» (Priorat, Gandesa, Maestrat).
|| 6. Fer envestir un gos (Priorat, Calasseit); cast. azuzar. «Aborna-li el gos».
|| 7. Lladrar; cast. ladrar. «El gos està abornant tota la nit» (Bot.).
|| 8. Determinar-se a entrar en un lloc. «Lo bestiar va abornar cap al sot» (Massalcoreig).
|| 9. En els jocs de nois, pendre la iniciativa, esser el primer de la jugada (Gandesa).
    Fon.:
aβoɾná (Priorat, Ribera d'Ebre, Maestrat); aβoɾnáɾ (Cast.).
    Conjug.:
regular, com la de cantar.
    Var.:
aburnar.
    Etim.:
format damunt born. En l'evolució dels significats ha influït el verb abordar.